La terra desitjada

Recordant haver nascut a un desert, on tot el que envoltava l'entorn era la sorra, el vent, les tormentes, les temperatures altes, i que realment aquell territori formava part de l'exili, d'un exili dur i complicat, i cada vegada que hi penso m'agafa una impotència tremenda pensar que la meva gent va ser abandonada per espanyols, assassinada per marroquins i ignorada per les nacions unides i que l'únic que els hi interessava als opressors era la riquesa del territòri.
Un territori somiat i desitjat per aquells que era seu. pels que només desitem una terra alliberada, amb la seva tradició, la seva llengua.
Per mi i per tots els sahrauís, és un somni profund sentir que aquell Sàhara desprès de 33 anys de tortures, d'abandonament, ignorats per la justicia, que algun dia molt proper tornarà a ser el Sàhara lliure, el Sàhara dels Sahrauís, el Sàhara de la República Araba Sahrauí Democràtica.
Espero que el justicier fagi justícia i miri d'aportar la pau i compleixi els somnis dels resistens exiliats a Tinduf i els resistens que són torturats constanment per les forces de l'cupant marroquí a les zones ocupades del Sàhara Occidental.

No els oblidem!!!

per un Sàhara lliure.