dimarts, 14 de juliol de 2009

dijous, 9 de juliol de 2009

Sr. Obama, passi i vegi!


Si m’assentes al costat del Sr. president dels EEUU li faria la pregunta més senzilla que s'agi fet mai. -vostè ha donat la volta al món ja amb sis mesos de legislatura? Encara que ell em responguès que si, jo sé del cert que no, perquè és de ben segur que encara no ha trepitjat la hamada, el territori de refugiats algerià on estan exiliats els sahruaís. Per si no li han explicat qui son, d’on son i que volen, li en faig quatre cènitms Sr. President:
Els Sahrauis eren nomades que tenien les seves terres, convivien, comerciaven i pasturaven entre ells, a finals del 1800 van venir uns europeus que eren espanyols i van dir que aquella terra era seva, es van apoderar totalment del territori sene consultar-ho a aquella gent i enganyant-los dient que venien per ajudar-los, els hi robaben les riqueses del territori com les pesques i els fosfats entre altres coses. Però això no és el més greu dels pecat que ha comès Espanya als sahrauís, perque a l’any 1975 va reunir als sahrauis i els hi va prometre que s’els hi alliberarà el territori i seràn independents, cosa que es van creure els sahrauís mentre que a les seves esquenes els governadors espanyols negociaven amb Marroc i Mauritània els tractats de Madrid, és a dir que es parteixin el territori com vulguin que Espanya ho regalava, per tant els sahrauís no es varen adonar fins que Marroc i Mauritania van atacar-los per sorpresa i més sorperenent encara quan els sahrauis volien demanar ajuda a espanya ja no hi havia ningú, tots havien fugit del territori.
Entre enfrontaments i batalles al final Mauritània es retira i la guerra segueix entre Marroc i el Sàhara (Front Polisario) i no va parar la guerra fins al 1991 que la ONU s’interposa i promet un pla de pau per al referndum al Sàhara Occidental.
Per no entretenir-li més, li dono per confirmat que el poble sahrauí encara està en mans de la ONU esperant des de fa més de 33 anys que li tornin el territori la lliebertat i la independència.
Si hem de dir “yes we can” ho hem de dir i complir per la pau i la justicia, així que Sr. President vagi als campaments de refugiats de Tinduf , passi i vegi la realitat amb els seus propis ulls, i jutgi vostè mateix.
Esperem que sigui Fidel i alliberi un territori i una gent que estan abandonats per a tothom des de fa molts anys.

Per un Sàhara lliure!

dimarts, 7 de juliol de 2009


















FILL DEL DESERT

Fill de la sorra
hereu del desert;
Veig el nen que corre
amb el cap cobert
Fill d'una gran nissaga,
tradicions antigues
d'un poble que no s'amaga,
que està fart de tantes fatigues.
Sota el sol que embriaga
veig de lluny la terra
on la llum no s'apaga.

dijous, 11 de juny de 2009

Sàhara Horta Jove 12h de solidaritat

Sahara Horta Jove us invita a la festa de les 12h que dedica per la solidaritat amb el poble Sahrauí el dia 13 de juny de 2009 de 12:00h a a 00:00h a la plaça Santes Creus del Barri d'Horta.
Realitzen diverses activitat d'entre elles pallassos contacontes pels menuts, cuscusada, Graffiters,concerts....!
NO HI PODEU FALTAR, US ESPEREM!!!

dijous, 14 de maig de 2009

La imatge del marroc al Sàhara Occidental

Com diu la frase "una imatge val més que mil paraules", cada operació en surt una mala espina que està clavada al cor, així és com ho pateixen els sahrauís que viuen a la zona ocupada pel Marroc, cada vegada que criden Sàhara lliure o ensenyen la bandera de la RASD, i a tinduf els refugiats esperen impacientment la paraula promesa de la ONU: convocar un referèndum que garanteixi la independència.
Només hi ha tres medicines que poden curar el mal d'estrella verda: que Esapnya descolonitzi la zona, el Marroc retiri el mur de la vergonya minat de punta a punta i retirar-se del teritori definitivament.
A leshores és quan hi haurà un sahra lliure de debó sense tortures ni massacres ni refugiats ni abandonats.

dilluns, 11 de maig de 2009

El Uali Mustafa Sayed (1950-1976)
Fou el líder més gran i carismàtic de la història del poble sahrauí, era un polític brillant i un patriota de categoria indiscutible, poseía unes qualitats humanes i intelectuals fora del comú, líder nacionalista saharaui, cofundador del Front Polisario i primer president i fundador de la República Árabe Saharaui Democrática (RASD).El 1973 participà en la creació del Polisario i en l’inici de la guerra de guerrillers contra l’exèrcit colonial espanyol, amb l’objectiu d’aconseguir la independència del territori del Sàhara Occidental. El 1975 l’autoritat militar espanyola era, per obra de la guerrilla, efectiva només en les ciutats costeres. Despés dels acords de Madrid de 1975, en els que espanya accedí a la divisó de la colonia entre Marroc i Mauritània, els exèrcits d’aquests dos països invadeixen el Sàhara Occidental provocant els èxodes de gran part de la seva població a Algèria, en concret a la ciutat de Tinduf i les seves immediacions. Allà es proclamà aquest mateix any la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica), de la qual El Uali fou el primer president. El Uali murí en combat el mateix any 1976 quan les tropes del Polisario atacaren la capital mauritana, Nuakchott, donant lúltim cop a l’exèrcit de Mauritània, que posteriorment renuncià a les seves aspiracions sobre el Sàhara Occidental.
El-Uali es considerat màrtir (shahīd) y heroi nacional. Fou succeït en el seu càrrec de president de la RASD i secretari general del Polisario per Mohamed Abdelaziz.
Font extreta de: porunsaharalibre.es, traduida i retocada per lahamada.












dijous, 7 de maig de 2009

Projecte concienciació del medi ambient a la wilaya de Smara, campament de Tinduf:


Els joves de sàhara horta, vàrem realizar el viatge cap als campaments amb el projecte concienciació del medi ambient als campament, organitzat per wialaya alt Penedès i la col•laboració d’UJSario (Unió joves Sahrauís).

Va ser un viatge diferent, ja que estava pensat en netejar una zona on hi conviuen i treballen els joves que viuen als campaments. Amb la nostra col•laboració vàren poguer aconseguir que la zona és mantiguès neta de tota mena de bruticia, plàstics, pedres, ampolles, vidres, trossos de roba trencats i terra bruta, ara la zona és un espai on els joves poden realitzar activitats amb els infants, poden jugar sense perill de tallar-se amb vidres ni contaminacions.

Apart dels dies de neteja, el jovent sahrauí ens va ensenyar les coses cotidianes que realitzen als diversos centres que tenen repartits en els campaments, i les estructures organitzades per la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) vàrem fer visites al museu de la UNMS( Unión Nacional de Mujeres Sahraruís). Escola 12 d’octrubre on es formen els joves per seguir els seus estudis i poguer tenir l'oportunitat d’acabar-los a altres països. Centre Castro on dediquen un espai per a perosnes amb deficiens intelectuals. Escola bresol que ells en diuen “tarbies” on cuiden els nens i nenes avans d’anara a les guarderies. Visitar els museu de Guerra on els ex soldats tenen fotografíes de quan es van enforntar amb els marroquins, i tenen material que es va utilizar en el seu dia per defensar el territori. I visitar el mur de la vergonya construït pels marroquins que divideix en dues parts el Sàhara Occidental.

Els joves Sahrauís ens van ensenyar i fer –nos entendre que el Sàhara, encara que no siguin independents han pogut construïr un país al desert, i que esperen que algun dia tornin a les seves terres per seguir construïnt país, però un país sense ser governat per un dictador ni sota turtures com ho estan patín els sahrauís que estan vivin a la zona ocupada per Marroc.

La convivència amb ells ens ha servit per aprendre a ser solidaris, per ajudar a aqeuells que més ho necessiten i sobretot ens van donar el missatge de que ells només volen una sola cosa, poguer ser lliures al seu país i ser independents, i que tornessim quan poguessim per no oblidar-nos d’ells, que van patir l’exili, l’abandomanent i l’oblit per part de Marroc, Espanya i la comunitat internacional.

http://picasaweb.google.com/ACAPS.WAP/NetejaAlsCampaments#5291588233979194418

http://picasaweb.google.com/ACAPS.WAP/NetejaAlsCampaments#5291589754904686146

dilluns, 4 de maig de 2009

Colonies d'infants Sahrauís.

Un any més donarem la benvinguda als nens i nenes sahrauís que venen de colonies des dels campaments de refugiats de tinduf, per passar els mesos de juliol i agost amb families acollidores que els hi obriran una finestra al món per viure uns moments completament diferents dels que ells estan habituats, a part de que els nens i nenes s'ho passaràn d'alló més bé també s'els farà revisons mèdiques.

Qualsevols familia que estigui interessada en acollir a un infant, només s'ha de posar en contacte amb l'Associació Catalana d'Amicas del Poble Sahrauí que l'informarà de tot el tema del Sàhara i dels Sahrauís, a cada regió de Catalunya i d'Espanya hi ha seccions de les associacions que treballen per la causa sahrauí.

També podeu deixar els vostres missatges aquí, per si voleu qualsevol informació del tema nosaltres us adrecem a l'associació.

Donem les gràcies a totes les families que donen el seu granet de sorra per fer possible que els infants sahrauís puguin veure i viure realitats que no han vist mai.

dimecres, 29 d’abril de 2009

libre

Cançó per la llarga paciència dels Sahrauís esperant per tornar a la seva terra, la seva gent i la seva llibertat!

Libre (el chaval de la peca)

Tiene casi veinte años y ya está cansado de soñar, pero tras la frontera está su hogar, su mundo, su ciudad.
Piensa que la alambrada sólo es un trozo de metal, algo que nunca puede detener sus ansias de volar.
Libre, como el sol cuando amanece, yo soy libre como el mar...libre...como el ave que escapó de su prisión y puede al fin volar...libre...como el viento que recoge mi lamento y mi pesar, camino sin cesar, detrás de la verdad y sabré lo que es al fin la libertad.
Con su amor por banderas se marchó cantando una canción, marchaba tan feliz que no escuchó la voz que le llamó, y tendido en el suelo se quedó sonriendo y sin hablar, sobre su pecho flores carmesí, brotaban sin cesar...
Libre, como el sol cuando amanece, yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamentoy mi pesar, camino sin cesar, detrás de la verdad y sabré lo que es al fin la LIBERTAD.

dijous, 9 d’abril de 2009

La terra desitjada

Recordant haver nascut a un desert, on tot el que envoltava l'entorn era la sorra, el vent, les tormentes, les temperatures altes, i que realment aquell territori formava part de l'exili, d'un exili dur i complicat, i cada vegada que hi penso m'agafa una impotència tremenda pensar que la meva gent va ser abandonada per espanyols, assassinada per marroquins i ignorada per les nacions unides i que l'únic que els hi interessava als opressors era la riquesa del territòri.
Un territori somiat i desitjat per aquells que era seu. pels que només desitem una terra alliberada, amb la seva tradició, la seva llengua.
Per mi i per tots els sahrauís, és un somni profund sentir que aquell Sàhara desprès de 33 anys de tortures, d'abandonament, ignorats per la justicia, que algun dia molt proper tornarà a ser el Sàhara lliure, el Sàhara dels Sahrauís, el Sàhara de la República Araba Sahrauí Democràtica.
Espero que el justicier fagi justícia i miri d'aportar la pau i compleixi els somnis dels resistens exiliats a Tinduf i els resistens que són torturats constanment per les forces de l'cupant marroquí a les zones ocupades del Sàhara Occidental.

No els oblidem!!!

per un Sàhara lliure.



S'ha produït un error en aquest gadget